L'Escorxador de Tarragona

L'Escorxador de Tarragona és un edifici modernista del municipi de Tarragona protegit com a bé cultural d'interès local. Projectat el 1898 per l'arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà. Es va acabar de construir el 1902. Actualment acull el Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili. Es va construir sobre el primer cementiri cristià de Tarragona.

Edifici al nucli antic, al costat de la muralla romana. Sobresurt el sistema constructiu amb pedra de la Savinosa i maó. També que va ser dissenyat per escorxador obeint als nous postulats higienistes. Es conserva tot els frontis exteriors, ja que el seu interior ha estat rehabilitat per a rectorat. Per això no conservem part de les columnes de ferro colat i també s'ha modificat l'alçada dels pavellons laterals. És un bon model d'escorxador tant pel llenguatge arquitectònic com per l'organització amb pavellons.

Presenta un cos principal d´una planta, en forma d´U, amb pati anterior tancat amb reixa metàl·lica i dos cossos laterals de dues plantes d´alçada. Patis de servei tancats amb tàpia. Combinació de fàbrica de maó vist i maçoneria amb finestrals allargats, tancats amb persianes que matisen la llum.

És una bona feina de maó, de proporcions adequades a l'entorn. Les portes principals metàl·liques del tancat van ser desmuntades però encara es conserven. El caràcter decoratiu ve donat per la textura dels materials. L'any 1892 es va fer el projecte, i l'obra va acabar el 1902. L'escorxador municipal de Tarragona des del segle XIX s'emplaça dins del perímetre emmurallat de la població. El nou edifici el va dissenyar expressament Josep M. Pujol a partir del model de l'escorxador de Madrid i del de Saragossa, disposats en forma longitudinal davant els de planta circular com el de Reus (Francesc Borràs Soler).

Les Cases Ripoll

Les Cases Ripoll són dos edificis contigus del passeig Sant Antoni (Tarragona), obra de l'arquitecte modernista Josep Maria Pujol de Barberà. Estan protegits com a béns culturals d'interès local.

Originàriament, es tractava d'un conjunt de tres edificacions de caràcter modernista, del qual el central fou enderrocat per construir un edifici d'habitatges de sis plantes per l'arquitecte Vicent Bonet i Lluís Nadal el 1970.[1] La casa pertanyia a la família del senyor Leandro Ripoll; tots els seus membres s'hi desplaçaven des de Barcelona per estiuejar. L'edifici original era molt més gran que l'actual i oferia una estètica que avui ens costa endevinar per certs canvis constructius experimentats el 1970, quan es va derrocar la part central per construir-hi un bloc de cases de nova planta, promocionada per la família Ixart.

De la casa construïda el 1913 per l'arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà, se n'ha perdut gran part del conjunt arquitectònic originari. En realitat, queden les dues cases que formaven els laterals d'un gran casalici; tenia jardins, horts, pistes de tennis, cotxers menats per uns servents que vivien a la residència.

L'edifici que inicia el passeig de la Diputació és un supervivent del pas dels anys. És una casa de tres plantes on hi destaquen les motllures corbades que guarneixen les finestres, els esgrafiats a la part superior de ledifici i el repartiment de faixes verticals al coronament del bloc dhabitatges. Tot plegat evidencien la plasmació d'un modernisme molt elegant i d'una plàstica molt mida. A l'altre extrem de l'edifici n'hi ha un altre que resulta molt emblemàtic (estan separats per un bloc d'habitatges moderns), de dues plantes i amb una torre coronada per una cúpula.

Casa Ximenis

Casa Ximenis és una obra modernista de l'arquitecte Josep Maria Jujol situada a Tarragona i protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Edifici situat prop del nucli històric, de planta baixa, dos pisos i torreta que permet accedir a la terrassa superior. Inserit al llenç de ponent de la muralla romana, aquest immoble obre la fachada sobre el parc de Saavedra. Dels elements que formin la façana destaquen els esgrafiats i el ferro al portal d'entrada, finestres i balcons, a l'extrem dels quals es contemplin uns seients realitzats al mateix material ferri. Destaquen les baranes que, exceptuant la del terrat, són fetes amb ferro treballat manualment amb nusos. Les obertures, que varien a cada pis, segueixen un ordre horitzontal, amb emmarcament arrodonits i decorats amb esgrafiats d'inspiració barroca. Aquesta casa forma part d'una filera d'edificis que prolonguen un tram enderrocat de la vella muralla romana de la ciutat, oposada a un gran parc urbà. Josep Maria Jujol va rebre l'encàrrec de reformar l'edifici original on actualment es troba la casa Ximenis, per tal d'adaptar-lo com a habitatge per al doctor Ximenis, canonge de la catedral, l'any 1914.

Aquesta construcció originària presentava un vell paller a la planta baixa i un primer pis al qual s'hi accedia per una entrada al carrer de Salines, paral·lel a la Via de l'Imperi, darrera la muralla. El resultat fou un immoble que, actualment, és considerat una obra molt característica de l'arquitectura de Jujol pel tractament de la serralleria.