Circ

Edifici on es desenvolupaven les curses de cavalls, així com les de bigues i quadrigues amb capacitat per a 20.000 persones.

Va ser edificat durant el govern de l'emperador Domicià (81-96dC) i va estar en funcionament fins al segle v dC.

Torre dels Escipions

Monument funerari en forma de torre construït a la primera meitat del segle i dC al costat de la Via Augusta.

Està format per tres cossos superposats i a la façana de l'intermedi presenta dues figures d'Atis —divinitat oriental funerària— que sostenen una inscripció. Una errònia identificació de les figures amb els germans Publi i Gneu Escipió és l'origen del nom tradicional.

Amfiteatre

Edificat en l'època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle i dC), es va reformar l'any 221, durant el govern de l'emperador Heliogàbal, i el 21 de gener de 259 fou l'escenari de l'execució del bisbe cristià Fructuós amb els seus diaques Auguri i Eulogi.

Arc de Berà

Situat sobre el traçat del que fou la via Augusta. Fou erigit per disposició testamentària de Luci Licini Sura a finals del segle i aC, i dedicat a l'emperador August. D'una sola obertura, està construït amb carreus de pedra local, amb vuit pilastres estriades, rematades per capitells corintis, que sostenen un entaulament amb una inscripció al·lusiva a la seva construcció. Se suposa que fou dedicat a August o al seu geni, i que serví per a marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco.

Teatre

Construït en època d'August, en les proximitats del Fòrum de la Colònia i de la zona portuària de Tàrraco, actual Tarragona. Per a la seva construcció s'aprofità el fort desnivell del terreny on es recolzà parcialment la graderia.

Torre de Minerva

De les torres conservades a la muralla, la de Sant Magí o de Minerva té un especial interès.

A la part superior del seu parament oriental, una superfície rectangular, probablement destinada a albergar una inscripció monumental, presidida per un relleu de Minerva del qual, lamentablement, només s'ha conservat la meitat inferior.